Data i hora oficials
27/10/2020 21:13
 

El nucli de La Llacuna

L'actual nucli de la Llacuna segurament es va anar conformant al voltant del Priorat de Santa Maria, ja que quedava més proper a les explotacions agrícoles que no pas des del Castell. Cap el segle XIII-XIV hi hagué un canvi notori amb la construcció de les muralles, amb els seus quatre portals i diverses torres. 

 

Al segle XIV, el poble ja duria tenir una presència important, ja que aproximadament al 1325 es construí un hospital, i al 1375 es construí, a tocat, la capella de Santa Maria de Natzaret (ubicats on hi ha l'actual Església de Santa Maria de la Llacuna). En aquest moment, al 1359 es comptabilitzaren 15 focs del nucli de la Llacuna, en el fogatge que havia ordenat Pere II. Tenint en compte que aquesta data es posterior a l'inici de la pesta, podem pensar que a principis del segle XIV el nucli deuria tenir una o dues vegades més població. En el mateix fogatge estan també comptabilitzats 93 focs pertanyents al Castell de Vilademàger (que segurament engloba la majoria de petits nuclis de la vall, i les masies disperses) (VALLS i PRAT, 1984: 138) 

 

Els portals de la muralla: 1) El portal d'en Garreta, dit també d'en Beus o d'en Fonts està documentat al 1417; és el portal que es troba adossat a l'actual Església Parroquial i que seria la porta d'entrada i sortida vers a Vilademàger, Rofes, Mediona i Vilafranca. A la dovella central, tot i que està repicada, encara es pot veure que hi havia esculpit un cérvol (símbol dels Cervelló). 2) El portal de La Banya, anomenat també d'Ambadroch/Badroch o de Cal Joan de l'Hort, data de 1576; en documents del segle XVII també se l'anomena portal d'Estalella. És el portal nord del poble, que l'uniria amb el camí d'Igualada, i que arriba –per l'interior- fins al Priorat de Santa Maria (plaça del Fortmicó). Es tracta d'un arc de mig punt adovellat, i a l'interior hi ha un arc apuntat; a la dovella central s'aprecia una estrella de sis puntes recent; al creuer hi ha unes inscripcions escrites de dreta a esquerra, i els números del final girats CAP PER AVALL. (FONC FET LANI 1576). Actualment està arrebossada aquesta part interior. 3) El portal del Gavatx o de la Vall, està datat del 1606; és el portal que dona a sud. Era un portal adovellat, i en la dovella central hi havia gravat l'any (1606). 4) El quart portal, ara desaparegut estava situat a la plaça de les Fonts, o de Cal Massip. (VALLS i PRAT, 1984: 137-147). 

 

El topònim de la Llacuna, segurament, com ja he citat anteriorment, prové per la possible existència d'una llacuna a la plana (a la zona dita Esplanes, entre el Coll de la Creu del Pla i el turó del poble, i entre els vessants de les muntanyes que el circumden, el Cingle d'Ancosa i la Serra de Fontfregona). Com a lacuna, apareix ja documentat des del segle XI en diversos textos. En un document de 1083 citat per Banet Ribas a Història de Montserrat, es cita la “Lacuna o Azofre”, un terme que fins a dia d'avui només s'ha localitzat en aquest text. El mot Azofre, segons el diccionari, és un arabisme que prové del mot as-zufra que és una prestació personal, un impost o treball forçat. Aquest mot però no sembla que correspongués amb aquest significat a aquest període, per tant, costa de dir si el lloc de l'actual Llacuna, s'hauria pogut conèixer en algun moment amb un nom àrab. Una altra hipòtesis podria ser que simplement fes referència a un lloc ric en sofre o amb un to grogós de la terra que recordés al sofre. 

 

A pocs metres del nucli, fora muralles, es va construïr el castell del barons de la Llacuna, també dit Castell del Pujol (ubicat al lloc conegut amb aquest nom). D'aquest indret se'n coneixen poques coses encara, però sembla que s'hauria construït cap al segle XIII i que perdurà, l'edifici, fins ben entrat el segle XIX. 

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 21/07/2020 16:30